Exili i dones juristes -civilistes- dels països catalans

Aquesta publicació s’inscriu en l’anàlisi de l’exili derivat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), amb especial atenció a les dones juristes civilistes originàries dels Països Catalans. Més enllà de la pèrdua de drets derivada de la derrota de la democràcia, l’exili comportà la interrupció d’un procés d’emancipació femenina que, des de 1910, havia permès a aquestes dones accedir a la universitat i a l’Administració Pública. Tot i les dificultats, aquestes professionals desenvoluparen trajectòries rellevants i contribuïren a la modernització jurídica i social fins que la guerra les obligà a abandonar el país.

L’exili significà una doble pèrdua: la projecció professional i la visibilitat històrica. Moltes d’aquestes dones quedaren invisibilitzades en els relats historiogràfics, sovint només rastrejables a través de figures masculines del seu entorn.

Aquest estudi proposa recuperar aquestes trajectòries mitjançant una lectura basada en fonts indirectes i en la reconstrucció de xarxes relacionals. L’objectiu és restituir la seva presència, posar en valor la seva aportació al dret privat i reconèixer la seva continuïtat vital als països d’acollida, especialment a Mèxic. Així, es planteja una relectura de l’exili des d’una perspectiva «ectòpica», és a dir, desplaçada respecte del centre historiogràfic dominant, que situa les dones com a protagonistes d’un relat alternatiu i recupera la seva veu i el seu llegat dins la genealogia femenina.