Usos de Sòl per a fer ciutat. Instruments urbanístics per a regular l’establiment d’activitats econòmics

Aquest estudi analitza la manera en què les normes urba­nístiques poden determinar els usos del sòl a la ciutat per a aconse­guir objectius socials i ambientals més virtuosos i ambiciosos. Amb aquesta fi, s exploren les distintes vies que a través de l urbanisme s utilitzen per a actuar en la ciutat construïda i els problemes actuals de les ciutats, es clarifica el règim jurídic que els apliquen i s exploren les op­cions obertes pel context normatiu existent. Tot això, amb l objectiu de proposar una sèrie de principis d intervenció pública en la determinació dels instruments urbanístics que regulen l establiment d activitats econòmiques a la ciutat per a escometre els con­flictes socials i ambientals relatius als usos del sòl.

El motiu de l interés per l estudi d aquestes qüestions és la multiplicació de conflictes que, emmarcats en un insuficient i complicat marc normatiu, es manifesten a les nostres ciutats, com la conservació i protecció dels centres històrics i el comerç tradicional i la turistificació o terciarització de les ciutats per la proliferació de determinats tipus d usos. El treball demostra que són acceptables jurídicament normes que determinen l acceptació o no de determinats usos i que, a més, l adopció d aquestes normes mitjançant tècniques com la zonificació o qualificació de sòls és positiva, sempre que es respecten uns mínims i s adopten en certes cauteles, ja que permet flexibilitat a escala local i, des del punt de vista democràtic, certa diferenciació ideológica.